Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària?

Preguntes i respostes sobre l’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària.  

És cert que l’Avantprojecte suposa una desprivatització del sistema sanitari públic?

a)No, ans al contrari, és la consolidació del model sanitari mixt públic i privat i així ho explica literalment el pròleg de l’avantprojecte en determinats paràgrafs:

Punt I: «el SISCAT està format per centres gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), per consorcis sanitaris públics adscrits al sistema català de salut per empreses públiques del sistema català de salut i per altres tipus d’entitats de dret públic o de dret privat (fundacions, associacions, mutualitats de previsió social, ordes religiosos, cooperatives i entitats mercantils, entre d’altres)». Com veiem clarament l’avantprojecte parla de centres públics i de centres privats dins del sistema i també centres amb ànim de lucre.

Punt II: «Per tant, l’ordenament jurídic vigent ha vingut a ratificar que la prestació dels serveis sanitaris pot utilitzar fórmules gestió directa i de gestió indirecta; ja que la Directiva 2014/24 no interfereix en l’organització que dels serveis sanitaris facin els poders públics competents, els quals tenen llibertat per prestar per sí mateixos els serveis a les persones, com és el cas dels serveis sanitaris, per exemple, mitjançant el simple finançament d’aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions als operadors que compleixin les condicions prèviament fixades pel poder adjudicador, sempre que aquest sistema garanteixi els objectius del model sanitari propi, una publicitat suficient i s’ajusti als principis de transparència i no discriminació».

En aquest apartat es deixa expressada la possibilitat de dur a terme una activitat sanitària mitjançant la licitació amb empreses privades i altres ens, a més parla de la possibilitat de que determinats operadors privats presten serveis sanitaris en cas que compleixin «condicions plenament fixades» i el Cat Salut seria exclusivament finançador, que és el que es dóna en alguns casos de centres sanitaris privats dins del SISCAT.

És cert que l’Avantprojecte servirà perquè l’assistència sanitària la prestin només empreses d’economia social?

No, els punts anteriors detallen que queden consolidades les entitats de dret privat que ara mateix formen part del SISCAT.

Però encara és més clar quan afirma al ser article 2. El Servei Català de la Salut, per a la gestió i provisió dels serveis i prestacions sanitàries pot aplicar fórmules de gestió no sotmeses a la normativa de contractació del sector públic.

1. a) cooperació institucional, ja sigui vertical o horitzontal
2. b) concertació amb entitats d’economia social.

Com afirma literalment l’article, s’estableix la possibilitat de cooperació institucional i de concert amb les entitats d’economia social, però no s’estableix l’obligatorietat.

És cert que amb aquesta llei no es podran externalitzar serveis hospitalaris a empreses amb ànim de lucre?

No és cert, quan la llei tracta la cooperació tant vertical com horitzontal no prohibeix o explicita que les entitats que en vulguin formar part no podran tenir ànim de lucre.

A més el punt V de la llei permet que subsidiàriament es puguin externalitzar serveis que no puguin ser prestats per entitats participants de la cooperació institucional o d’economia social i solidària.

Sabies que l’Avantprojecte permetrà la utilització privada de les infraestructures dels centres sanitaris públics?

Possibilitarà la utilització per part de la sanitat privada de les instal·lacions dels centres sanitaris públics.

En concret, l’avantprojecte aprovat en primera instància dilluns al Consell de direcció del Servei Català de Salut, i que està previst que el Govern aprovi abans de final de mes modificarà l’article 51 de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), que regula el patrimoni del Servei Català de la Salut. La modificació habilitarà que el Director del CatSalut, “pugui autoritzar amb una simple resolució l’ús dels béns immobles del seu patrimoni, ja siguin propis o adscrits, vinculats a la prestació de serveis de salut per les entitats proveïdores de serveis sanitaris”.

A qui pot autoritzar aquest ús?

A les entitats proveïdores de serveis sanitaris que són almenys les que actualment formen part del SISCAT: (fundacions, associacions, mutualitats de previsió social, ordes religiosos, cooperatives i Societats Limitades, Societats Anònimes, entre d’altres). Toni Comín, el seu Govern, així com el govern anterior i Boi Ruiz especialment s’han esforçat a donar entendre que el SISCAT i tots els centres en els quals s’atenen pacients amb cobertura pública que en formen part i la sanitat pública i són dos conceptes equivalents.

I qui forma part del SISCAT ara mateix per exemple?

Quirónsalud. Que és propietària d’uns quants hospitals Hospital Sagrat Cor, Hospital del Pilar, Hospital General de Catalunya, Clínica del Vallés. Quiron Grup Hospitalari es va unir a USP Hospitals en 2012. Dos anys més tard, en 2014, es va fer amb IDC Salut, que aquest mateix any havia integrat al grup Ruber i que llavors era el primer conglomerat hospitalari de l’Estat Espanyol. Així va néixer l’actual QuirónSalud. Les adquisicions no van acabar aquí. Des de llavors, l’empresa s’ha fet amb diverses clíniques i hospitals de diversos punts de la geografia, fins a comptar amb els actuals 43 hospitals i 39 centres de dia. Ara l’ha adquirit Helis Kliniken, com a accionista de referència, compta amb 116 hospitals i altres 106 centres, entre ambulatoris, residències de majors i clíniques de rehabilitació. La companyia germana és una de les quatre filials del grup Fresenius, un gegant present en més de 100 països amb una facturació superior als 25.000 milions d’euros.

Hòldings com Xarxa Santa Tecla o Grup Pere Mata que tenen el monopoli de l’assistència sanitari en determinades comarques o municipis, i que al voltant d’una fundació suposadament sense ànim de lucre, han organitzat un entramat d’empreses, consorcis amb institucions públiques i fundacions diverses, que escapen del control públic i que permeten lucrar-se legalment a través de mecanismes econòmico-financers i jurídics, a més, de desenvolupar activitats econòmiques que res tenen a veure amb la sanitat, a partir de transferir diners entre les diferents empreses que conformen el conglomerat.

Fundacions privades, Clíniques privades com la Plató, Hospitals privats ara mateix ja formen part del SISCAT i tindran accés a l’ús d’infraestructures públiques fins i tot amb caràcter gratuït “pot establir el caràcter gratuït o amb contraprestació de l’ús autoritzat” assenyala la disposició addicional segona-

Però és tan greu que s’autoritzi a la sanitat privada a utilitzar el patrimoni (instal·lacions sanitàries) públiques?

Sí. El patrimoni del Servei Català de la Salut és públic, i s’usa per dur a terme activitat sanitària pública. La introducció d’aquesta modificació permetrà que aquest patrimoni ja no només sigui usat per fer activitat sanitària pública sinó també per fer-ne de privada.

Ho permetrà perquè la norma no exclou expressament l’aprofitament privat per generar beneficis d’aquestes infraestructures públiques. A més, inclou un precepte destinat a orientar el patrimoni a la utilització privada: quin sentit tindria exigir una contraprestació per la utilització del patrimoni del CatSalut?

I l’entrada de capital privat a la sanitat pública es podrà fer únicament per les empreses privades que ja estan al SISCAT?

No, es podrà fer també mitjançant les EBA, entitats de base associativa integrades majoritàriament per professionals. A aquestes se’ls exigirà que aquests professionals sanitaris tinguin un 51% de la participació de la EBA com a mínim. No regula el 49% restant que per tant pot ser participat per qualsevol altre capital.