PROPOSTA MUNICIPAL EN MATÈRIA DE SALUT

Anuncis

Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària?

Preguntes i respostes sobre l’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària.  

És cert que l’Avantprojecte suposa una desprivatització del sistema sanitari públic?

a)No, ans al contrari, és la consolidació del model sanitari mixt públic i privat i així ho explica literalment el pròleg de l’avantprojecte en determinats paràgrafs:

Punt I: «el SISCAT està format per centres gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), per consorcis sanitaris públics adscrits al sistema català de salut per empreses públiques del sistema català de salut i per altres tipus d’entitats de dret públic o de dret privat (fundacions, associacions, mutualitats de previsió social, ordes religiosos, cooperatives i entitats mercantils, entre d’altres)». Com veiem clarament l’avantprojecte parla de centres públics i de centres privats dins del sistema i també centres amb ànim de lucre.

Punt II: «Per tant, l’ordenament jurídic vigent ha vingut a ratificar que la prestació dels serveis sanitaris pot utilitzar fórmules gestió directa i de gestió indirecta; ja que la Directiva 2014/24 no interfereix en l’organització que dels serveis sanitaris facin els poders públics competents, els quals tenen llibertat per prestar per sí mateixos els serveis a les persones, com és el cas dels serveis sanitaris, per exemple, mitjançant el simple finançament d’aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions als operadors que compleixin les condicions prèviament fixades pel poder adjudicador, sempre que aquest sistema garanteixi els objectius del model sanitari propi, una publicitat suficient i s’ajusti als principis de transparència i no discriminació».

En aquest apartat es deixa expressada la possibilitat de dur a terme una activitat sanitària mitjançant la licitació amb empreses privades i altres ens, a més parla de la possibilitat de que determinats operadors privats presten serveis sanitaris en cas que compleixin «condicions plenament fixades» i el Cat Salut seria exclusivament finançador, que és el que es dóna en alguns casos de centres sanitaris privats dins del SISCAT.

És cert que l’Avantprojecte servirà perquè l’assistència sanitària la prestin només empreses d’economia social?

No, els punts anteriors detallen que queden consolidades les entitats de dret privat que ara mateix formen part del SISCAT.

Però encara és més clar quan afirma al ser article 2. El Servei Català de la Salut, per a la gestió i provisió dels serveis i prestacions sanitàries pot aplicar fórmules de gestió no sotmeses a la normativa de contractació del sector públic.

  1. a) cooperació institucional, ja sigui vertical o horitzontal
  2. b) concertació amb entitats d’economia social.

Com afirma literalment l’article, s’estableix la possibilitat de cooperació institucional i de concert amb les entitats d’economia social, però no s’estableix l’obligatorietat.

És cert que amb aquesta llei no es podran externalitzar serveis hospitalaris a empreses amb ànim de lucre?

No és cert, quan la llei tracta la cooperació tant vertical com horitzontal no prohibeix o explicita que les entitats que en vulguin formar part no podran tenir ànim de lucre.

A més el punt V de la llei permet que subsidiàriament es puguin externalitzar serveis que no puguin ser prestats per entitats participants de la cooperació institucional o d’economia social i solidària.

Sabies que l’Avantprojecte permetrà la utilització privada de les infraestructures dels centres sanitaris públics?

Possibilitarà la utilització per part de la sanitat privada de les instal·lacions dels centres sanitaris públics.

En concret, l’avantprojecte aprovat en primera instància dilluns al Consell de direcció del Servei Català de Salut, i que està previst que el Govern aprovi abans de final de mes modificarà l’article 51 de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), que regula el patrimoni del Servei Català de la Salut. La modificació habilitarà que el Director del CatSalut, “pugui autoritzar amb una simple resolució l’ús dels béns immobles del seu patrimoni, ja siguin propis o adscrits, vinculats a la prestació de serveis de salut per les entitats proveïdores de serveis sanitaris”.

A qui pot autoritzar aquest ús?

A les entitats proveïdores de serveis sanitaris que són almenys les que actualment formen part del SISCAT: (fundacions, associacions, mutualitats de previsió social, ordes religiosos, cooperatives i Societats Limitades, Societats Anònimes, entre d’altres). Toni Comín, el seu Govern, així com el govern anterior i Boi Ruiz especialment s’han esforçat a donar entendre que el SISCAT i tots els centres en els quals s’atenen pacients amb cobertura pública que en formen part i la sanitat pública i són dos conceptes equivalents.

I qui forma part del SISCAT ara mateix per exemple?

Quirónsalud. Que és propietària d’uns quants hospitals Hospital Sagrat Cor, Hospital del Pilar, Hospital General de Catalunya, Clínica del Vallés. Quiron Grup Hospitalari es va unir a USP Hospitals en 2012. Dos anys més tard, en 2014, es va fer amb IDC Salut, que aquest mateix any havia integrat al grup Ruber i que llavors era el primer conglomerat hospitalari de l’Estat Espanyol. Així va néixer l’actual QuirónSalud. Les adquisicions no van acabar aquí. Des de llavors, l’empresa s’ha fet amb diverses clíniques i hospitals de diversos punts de la geografia, fins a comptar amb els actuals 43 hospitals i 39 centres de dia. Ara l’ha adquirit Helis Kliniken, com a accionista de referència, compta amb 116 hospitals i altres 106 centres, entre ambulatoris, residències de majors i clíniques de rehabilitació. La companyia germana és una de les quatre filials del grup Fresenius, un gegant present en més de 100 països amb una facturació superior als 25.000 milions d’euros.

Hòldings com Xarxa Santa Tecla o Grup Pere Mata que tenen el monopoli de l’assistència sanitari en determinades comarques o municipis, i que al voltant d’una fundació suposadament sense ànim de lucre, han organitzat un entramat d’empreses, consorcis amb institucions públiques i fundacions diverses, que escapen del control públic i que permeten lucrar-se legalment a través de mecanismes econòmico-financers i jurídics, a més, de desenvolupar activitats econòmiques que res tenen a veure amb la sanitat, a partir de transferir diners entre les diferents empreses que conformen el conglomerat.

Fundacions privades, Clíniques privades com la Plató, Hospitals privats ara mateix ja formen part del SISCAT i tindran accés a l’ús d’infraestructures públiques fins i tot amb caràcter gratuït “pot establir el caràcter gratuït o amb contraprestació de l’ús autoritzat” assenyala la disposició addicional segona-

Però és tan greu que s’autoritzi a la sanitat privada a utilitzar el patrimoni (instal·lacions sanitàries) públiques?

Sí. El patrimoni del Servei Català de la Salut és públic, i s’usa per dur a terme activitat sanitària pública. La introducció d’aquesta modificació permetrà que aquest patrimoni ja no només sigui usat per fer activitat sanitària pública sinó també per fer-ne de privada.

Ho permetrà perquè la norma no exclou expressament l’aprofitament privat per generar beneficis d’aquestes infraestructures públiques. A més, inclou un precepte destinat a orientar el patrimoni a la utilització privada: quin sentit tindria exigir una contraprestació per la utilització del patrimoni del CatSalut?

I l’entrada de capital privat a la sanitat pública es podrà fer únicament per les empreses privades que ja estan al SISCAT?

No, es podrà fer també mitjançant les EBA, entitats de base associativa integrades majoritàriament per professionals. A aquestes se’ls exigirà que aquests professionals sanitaris tinguin un 51% de la participació de la EBA com a mínim. No regula el 49% restant que per tant pot ser participat per qualsevol altre capital.

Construïm un nou Pacte per la Salut

Construïm un nou Pacte per la Salut


Resposta al Comunicat conjunt del conseller de Salut i dels exconsellers de Salut

El sistema sanitari català és un dels pilars més sòlids del nostre estat del benestar, un factor clau de la cohesió social de Catalunya

La trobada realitzada per l’actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Toni Comín, amb els antics responsables de la Conselleria, Boi Ruiz, Marina Geli, Xavier Pomés, Eduard Rius, Xavier Trias i Ramon Espasa, ha posat de manifest el que portem denunciant des de fa un any treballadores i usuàries de la sanitat pública: la política de sanitat en l’actual legislatura no representa un canvi de rumb, ans al contrari, és l’aprofundiment del model de Nova Gestió Pública del Sistema CATSalut.

Després del dinar que han fet el conseller i ex-consellers de salut de la Generalitat a costa de l’erari públic, aquests han publicat un comunicat, en el qual defensen el «sòlid i transversal consens» que ha permès crear des dels anys 80 el sistema autonòmic de sanitat que patim la ciutadania, les professionals i les usuàries.

Un sistema basat en un model mixt públic-privat, basat en un model de gestió empresarial, que com estem veient en els últims anys en diversos procediments judicials, ha generat tota mena de corrupteles al servei d’una elit de polítics i empresaris de la sanitat que s’han enriquit a costa de diners públics. Una situació que es va posar de manifest en l’anterior legislatura al Parlament, amb la creació de la Comissió d’Investigació de la Sanitat, on un cop més, la gran majoria de partits polítics van realitzar un pacte de cavallers per tancar-la en fals i amagar totes les irregularitats que s’han produït en aquestes darreres dècades.

Un pacte de cavallers, que no es limita a la «sociovergència», sinó que es va construir al voltant del Pacte Nacional de Salut de l’anterior legislatura com a fals consens entre totes les forces parlamentàries -a excepció de la CUP, que va decidir sortir-ne el juliol de 2013 -. Impulsat per l’ex-president de la patronal hospitalària Unió Catalana d’Hospitals, amb el vistiplau d’escoles de negoci i, fins i tot, de sindicats majoritaris, per tal de blindar aquest trencaclosques sanitaris que permet que empreses privades facin negoci amb la salut de la ciutadania.

No sols com a ciutadania -com a persones contribuents i excloses de la presa de decisions sobre l’organització del model sanitari- som víctimes d’aquest model autonòmic sanitari. Les treballadores sanitàries, així com també el personal dels serveis sanitaris, pateixen aquest model en matèria de condicions i drets laborals. La multiplicitat d’ens i empreses que participen en la sanitat pública, provoca que les treballadores tinguin diferents condicions laborals i percebin majors o menors remuneració econòmica pel seu treball, en funció del centre sanitari en el que treballin, per molt que desenvolupin exactament la mateixa feina. I, no sols això, sinó que la gestió empresarial de la sanitat ha vist augmentar en els darrers anys de forma desmesurada la precarietat laboral de les professionals de la sanitat, amb la reducció de sou i condicions laborals, així com amb el gran creixement de professionals que tenen contractes temporals, que poden arribar fins i tot, a ser contractes d’un sol dia de treball.

I, en l’últim esglaó, les que hauríem d’estar al centre del model: les usuàries. Més enllà de les constants retallades de serveis (tancament de llits, retallada de personal, augment llistes d’espera…) les usuàries patim un model classista de sanitat. Un exemple paradigmàtic d’aquest model són les llistes d’espera. La presència d’activitat privada en centres sanitaris públics, genera doble o triple llista d’espera. I, ara, el conseller Comín pretén introduir l’activitat privada a la totalitat dels centres sanitaris públics. Una proposta que ni el conseller Boi Ruiz va ser capaç de tirar endavant.

Davant d’aquesta tossuda i estructural realitat, es posa en evidència la necessitat de construir un nou Pacte de Salut: un nou consens transversal entre administració, treballadores i usuàries (no administració i empreses!) que representi l’inici d’una nova etapa per construir un sistema sanitari 100% públic, de titularitat, gestió i provisió pública. Un sistema universal, equitatiu i finançat exclusivament amb impostos. Un sistema orientat a eliminar les desigualtats entre classes i entre dones i homes.

En aquest sentit, l’inici d’un procés constituent basat en la participació ciutadana ha de ser un instrument per acabar amb aquest model imposat per les elits i construir un nou model de sistema sanitari per la República Catalana, que respongui exclusivament als interessos públics.

Aturem el consorci i els estatuts del PSMAR: fora privada de la pública

Consorcis són privatitzacions, no són casos aïllats, és el model #ForaPrivada

L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA

CnP8wqgXYAA0fryCom ja sabeu el Departament de Salut segueix endavant amb els seus plans privatitzadors de la sanitat pública, a través del seu instrument favorit i que ho fa possible: el consorci  i els seus estatuts.
El mes passat  vàrem interceptar uns nous estatuts destinats al Consorci Parc Salut Mar que el CatSalut volia aprovar amb caràcter extraordinari.
Aquest Consorci, ha estat assenyalat per la Sindicatura de Comptes per les seves nombroses irregularitats en la gestió. També es caracteritza per les pèssimes condicions laborals de les treballadores i per les multiples deficiències en l’atenció a causa de la disminució i les retallades de recursos.
La Gerent és una de les lobistas millor pagades del sistema i actua com a sicària reprimint als treballadors però també a les veïnes que estan cada dimecres a  la porta recollint reclamacions i signatures.
Per tots aquest motiu, la coordinadora d’usuàries, treballadors i veïnes convoca a una Concentració-Acampada a l’Hospital del Mar per als dies 16-17.

View original post 167 more words

Fora Privada de la Pública

CAMPANYA ACTIVITAT PRIVADA CENTRES SANITARIS PÚBLICS

Entrega de signatures

Aquest matí 20 de juliol de 2017, hem lliurat a la Conselleria de Salut més de 10.000 signatures exigint la prohibició de l’activitat privada als centres sanitaris públics.

Aquesta recollida ha estat duta a terme arreu del territori per diferents plataformes de defensa de la sanitat pública i també per assemblees locals de la CUP durant els darrers mesos a les portes dels centres sanitaris catalans.

El passat mes de març de 2015 el CatSalut emetia la Instrucció 5/2015 que permetia fer activitat sanitària privada als centres sanitaris de la xarxa pública. La instrucció entrava en vigor l’1 d’abril de 2015 i va quedar suspesa per ordre del PaForaPrivadarlament el 7 de maig de 2015 mitjançant una resolució que deixa “sense efecte” fins que no “sotmeti a debat i aprovació en seu parlamentària la regulació de l’activitat sanitària privada en centres sanitaris del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). El SISCAT ho configuren pràcticament tots els hospitals i centres sanitaris de Catalunya: els que gestiona el Institut Català de la Salut (ICS) -els 8 grans hospitals públics i 470 unitats d’atenció primària-, la resta de centres públics, així com aquells de titularitat privada que prestin serveis previstos en el Pla de Salut de Catalunya, i els consorcis públic-privats. Per tant, es possibilitaria la realització d’activitat privada a tots els centres sanitaris públics.

La voluntat de fer activitat privada als centres sanitaris i a les instal·lacions públiques torna a estar sobre la taula, al Pla de Xoc de Junts pel Sí. El punt 31. del pla de xoc de Junt pel Sí estableix que:

“L’assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT és una font d’ingressos pel sector sanitari públic” –si es regula adequadament- té un impacte positiu en la reducció de les llistes d’espera.

Segons el seu calendari, estava previst que s’aprovés durant el primer trimestre de 2106. No s’ha aprovat però ens consta que s’està treballant en la mateixa.

Així l’actual conseller de Salut, Toni Comin, i el seu assessor David Elvira defensen que a partir d’ara els centres públics puguin oferir serveis sanitaris privats de tot tipus, fins i tot els que no es trobin contemplats en la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut, a persones que no tinguin la condició d’assegurats, però també a aquelles que vulguin renunciar a la cobertura pública per ser ateses com a pacients privats.

Aquest panorama ens dibuixa que més del 24% del pressupost de salut, en concret 2.450 milions d’euros es deriven a la sanitat privada. I això genera una xarxa de sanitat privada parasitària ja que les mútues i altres empreses privades poden prestar serveis als seus clients sense haver d’assumir costos d’inversió en infraestructures, per tant els hi surt més barat i poden aconseguir més clients oferint preus més baixos.

Què pretenem amb aquesta campanya?

a) Sensibilitzar i donar a conèixer la intenció de l’actual Govern de seguir amb els plans de l’anterior i autoritzar l’activitat sanitària privada als centres sanitaris.

b) L’aturada definitiva, o retirada definitiva de la voluntat de fer activitat sanitària privada als centres públics.

c) Prohibició expressa de realitzar activitat privada als centres sanitaris públics.

d)Dotació pressupostària adequada als centres de salut perquè no hagin de recórrer a la sanitat privada per generar ingressos.

 Com ho farem?

Proposem recollida de signatures en tots els centres que s’adhereixin a la campanya

FULL DE RECOLLIDA DE SIGNATURES

ADHESIONS: ho pots fer aquí

PUNTS DE RECOLLIDA: consulta aquí

MATERIAL: Cartells, Octavetes, Banners

Octaveta:

flyerA5sanitat

Banners:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cip62-FWsAAdYOZ

Concentra-acció 23S 11h. a l’Hospital del Mar: La Mercè diu No als Consorcis Sanitaris, Sí a Sanitat Publica

Desobeïm! Per una sanitat 100% pública

Dimecres 23, 11h, Hospital del Mar, concentra-acció

La Mercè diu No al Consorci Sanitari de Barcelona,

Sí a Sanitat Publica

IMG-20150919-WA0009 

Exigim

  • Obertura de tots els llits tancats del consorci:

Aquest tancament de llits deteriora (intencionadament) el servei públic i justifica la necessitat de derivar a la privada per enriquir les butxaques dels seus amiguets. Obrin els llits i evitarem saturar urgències dia sí i dia també. Evitarem les llargues esperes d’usuaris fins a ser atesos. Reduirem el temps d’estada en les  infradotades urgències de l’Hospital del Mar. Reduirem les insuportables càrregues de treball que pateixen les treballadores.

  • Paralitzar derivacions a centres privats:

Els centres privats que acullen amb els braços oberts als pacients que la sanitat pública els deriva, normalment no disposen dels mitjans suficients quan algun pacient es complica, per la qual cosa torna a ser derivats  al centre privat. Que suposa aquest circuit? ja que tant els agrada parlar de números i no de persones, un encariment en el resultat final. Posa en risc la salut del pacient derivat. Potencia la precarietat laboral, ja que les condicions laborals als centres privats acostumen a estar molt per sota de les dels centres públics. Traspàs de diners públics a mans privades.

  • Dissolució del Consorci Mar Parc de Salut Mar de Bacelona:

La capacitat de regir-se pel dret privat té un impacte negatiu respecte al compliment de la normativa en matèria de contractació administrativa, normativa en matèria de personal, normativa en matèria d’incompatibilitats i també respecte a la fiscalització i control.

Com afecta als drets laborals: 124.000 contractes de suplències a l’Hospital del Mar en un any. De una plantilla de 3300 estructural. I s’han perdut desde que va arribar JMVia 420 llocs de treball en els darrers 4 anys.

Presentación1 (1)

  • Dissolució del Consorci Sanitari de Barcelona
    Obertura del CUAP 24h a l’Hospital de l’Esperança de Gràcia

Ni tots els CUAPs s’han desplegat, com es el cas del CUAP de Gracia, ni tots tenen la capacitat de mitjans tècnics i personals per desenvolupar les seves funcions delimitades. Reivindiquem:
CAPs i CUAPs de titularitat i gestió 100% publica.

OCTAVETA PER IMPRIMIR: Octaveta Desobeim